Viasona té indexats 3.909 grups, 9.374 àlbums i 69.783 cançons

"Ciutat a cau d'orella" el nou disc de PAU ALABAJOS

La música emanseix les feres

\"Ciutat a cau d\'orella\" és un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés en el 25é aniversari de la seua mort. La ciutat a la qual fa referència el títol de l\'espectacle va molt més enllà de l\'escenografia arquitectònica o de l\'atrezzo de places i carrers d\'una metròpolis concreta. Els versos que canta Pau Alabajos són una mirada furtiva a través del forat del pany, una polaroid que immortalitza les vides entrellaçades d\'un barri, d\'un poble, d\'un país. Un tractat de geografia humana, la banda sonora de tantíssimes carícies, mossos i arraps: una parella que es besa apassionadament en un terrat, entre els fils d\'estendre la roba; dos antics amants que es troben al replà de l\'escala i conversen sobre banalitats; un home que escriu quan cau la nit i fa inventari d\'un amor a prova de bombes... Un grapat d\'històries de quilòmetre zero configuren aquest espectacle sincer i intimista, que convida a la confidència i es construeix amb la complicitat del pati de butaques. Poesia a cau d\'orella, cançons a pit descobert. Sobre Vicent Andrés Estellés \"Fa certa gràcia revisitar algunes de les entrevistes que li van fer a Estellés més de vint anys enrere, i comprovar com els periodistes o els filòlegs tractaven de buscar un doble sentit a les seues paraules, una intencionalitat oculta, un missatge secret de caràcter existencialista, una metàfora de vital importància que revelara aquella veritat suprema que exigia l’ortodòxia literària. I ell, amb tota la humilitat que li cabia entre el pit i l’esquena, no podia fer una altra cosa que desmarcar-se’n. Respondre’ls honestament que ell escrivia coses d’anar per casa, per a divertir-se o per a guanyar-se la vida, per necessitat. Escrivia perquè sentia la necessitat profunda d’evacuar del seu cos alguns pensaments o emocions que li rosegaven la consciència\". \"Quan Estellés escriu sobre el poble, podem tocar amb els dits la pols del carrer, les fulles de lletuga espargides per terra, la calç blanca de les parets. Podem olorar, fins i tot, el fem dels camps de conreu i escoltar com criden els grills amagats entre la brossa dels marges. Quan Estellés escriu sobre el poble, també parla sobre la voluntat de ser poble, sobre la determinació col·lectiva i vigent de construir un País, de conrear una llengua i una cultura, d’assumir la nostra veu com a valencians i ens convida a eixir al carrer, a embrutar-nos les mans, a arremangar-nos la camisa.\"Pau Alabajos