Viasona té indexats 4.340 grups, 10.765 àlbums i 82.613 cançons

"La paranoia que el món conspirava perquè per fi traguéssim disc i ens deixéssim de treballs curts era massa gran"

Homes Llúdriga publica 'Pampallugues' (Autoedició, 2019), el disc que els consolida com a referent de l'escena hip hop

Segueix-nos a Facebook per estar al corrent de les últimes novetats

Qüestionari Absurd

Maria Fuster

A Viasona som vegetarians però també ens agrada el RAP de Pampallugues (Autoedició, 2019), el nou disc de la CREW Homes Llúdriga. Per qui no s'assabenti de què va la pel·lícula, us avisem que aquests mustèlids són els que manen a l'escena actual del hip hop fet a casa nostra.

Aquests animalons publiquen ara onze cançons on combinen la seva part reivindicativa amb la més tendra. Una banda sonora perfecta per dies convulsos que promet fer moure el cul a tots aquells que vulguin fer la revolució.

Les Llúdrigues ens han deixat entrar al seu cau i fer-los unes quantes preguntes. No hem aclarit res, però com a mínim hem pogut comprovar que tenen la casa molt neta.

 

Us dieu Homes Llúdriga i feu rap! A veure... Sou carn o peix?
Ouyes! A part de rap també mengem "Lluç de palangre", "ostres mol·luscos i llagostes". Donem tot el suport a la lluita vegana per solidaritat amb els nostres companys del regne animal però ens sap greu que ens pesi més la nostra naturalesa.

No, ara seriosament... Homes Llúdriga... Per què? Cap de les opcions que se m’acudeixen perquè us hàgiu posat aquest nom és legal o apte per menors de 18 anys.
Has encertat. El nom servia en els inicis del grup com a eufemisme per anomenar certes substàncies psicotròpiques mentre s’enregistraven les primeres cançons.

Heu tingut alguna queixa per part del col·lectiu feminista mustèlid per aquest nom tan patriarcal?
Per sort encara no. Les llúdrigues femella i no binàries han entès sempre que no fèiem bandera de la masculinitat hegemònica. Per això no hem dubtat mai en mutar ocasionalment el nostre nom per a diferents projectes, com en Dones Llúdriga (Autoedició, 2018)

El vostre hàbitat natural és Vallcarca, zona de gran cultiu de bandes rap. Les escoles d’aquest barri imparteixen alguna assignatura per adoctrinar els infants en la cultura del hip hop?
Diuen les males llengües que hi ha un centre d’adoctrinament de l’estricta disciplina del ‘jipjap’ conegut amb les sigles d’APV (Ateneu Popular de Vallcarca). No era estrany que en un barri històricament tan rebel i combatiu sorgissin alguns grups tan anàrquics.

Heu sortit del cau per presentar el vostre primer llarg, Pampallugues. Què us va fer pensar que el món estava preparat per un LP vostre?
Estàvem començant a patir al·lucinacions. Arreu on miràvem vèiem pampallugues de llums de colors. La paranoia que el món conspirava perquè per fi traguéssim disc i ens deixéssim de treballs curts era massa gran.

A foc lent”, primer single del disc, és un tema ple de sensualitat i una tornada molt soul. Sou animals de sang calenta?
No podem negar que efectivament, som éssers passionals i emocionals. Ens agrada fer sentir aquell formigueig instintiu.

En aquest disc combineu la vostra part més combativa amb la més tendra. Sou inestables emocionalment?
En uns temps tan frenètics i estressants és difícil mantenir-se impassible. Simplement, hi ha dies de tot: moments per a la tendresa i d’altres per a la crítica. Així ho volíem transmetre.

En algunes cançons coquetegeu amb altres músiques urbanes... Donareu a l’univers la meravellosa imatge d’una llúdriga fent tuerk?
Mai hem sigut massa bones ballarines. Si tenim alguna virtut, creiem que la coordinació i domini corporals no ho són, especialment. Però pel que fa a la música som molt atrevides. No ens espanta jugar amb cap so que ens captivi.

Us autoediteu els discos. Si vingués una gran discogràfica, a quant es vendria la pell de llúdriga?
Saps allò de "no venguis la pell de llúdriga abans de caçar-la"? (o potser no era ben bé així l’expressió…). Qui vulgui comprar-nos ha de saber que necessita quelcom més que bruts papers. No ens convertiran en un abric tan fàcilment.

Les llúdrigues neden boca amunt, a la inversa que la majoria d’animals. Vosaltres sou més de mirar cap amunt o de mirar cap avall?
“Sempre lluitant amb el cap amunt”, com diu l’Autèntic a "Fil a l’agulla". Tot i que ens encanta deixar-nos anar corrent avall pel riu agafades de la mà per no perdre’ns.

Les llúdrigues és una espècie amenaçada als Països Catalans. Us sentiu en perill d’extinció?
Fa una mica de por que es perdin els bons costums d’un animal tan entranyable. Les noves maneres de fer fredes i buides posen en risc la nostra supervivència, però hi ha esperança perquè sovint apareixen notícies de repoblacions amb noves fornades de mustèlids a diversos rius, i això ens fa seguir donant pel sac.

Sou un referent del rap en català. Tan malament està el panorama? Com a  bones llúdrigues considereu que esteu deixant petjada en l’àmbit musical?
Això és massa responsabilitat però si ho diuen, mirarem d’estar a l’altura de les circumstàncies. És estrany, com dius, perquè tenim una escena molt potent, que dia rere dia creix i millora. Procurem deixar la mateixa petjada per a qui vingui que la que vam seguir nosaltres de referents com Extraño Weys, entre d’altres.

Veient la quantitat de col·laboracions del disc (membres de Zoo, Lágrimas de sangre, La Raíz, Lil Russia o Senyor Oca), no teniu una mica de barra firmar el disc vosaltres solets?
Els i les rapers som molt de barrejar-nos i liar-la muntant grans combos de col·legues a les cançons. No passa res, després col·laborarem com sempre en els seus discos i tot quedarà igualat.

Les llúdrigues són carnívores. A qui us menjaríeu vosaltres i no deixaríeu ni els ossos?
Depèn d'en quin sentit… ens menjaríem d’amor a gent molt maca que ha sigut molt important en ajudar-nos en tot aquest camí. Però quan les llúdrigues tenen fam de veritat (de gana, no de família, jeje), "get out the way" els que tinguin males intencions perquè defensem el cau voraçment.

I a qui no clavaríeu les dents (les llúdrigues en tenen 36!) encara que fos l’últim bocí de carn al planeta?
Mai les clavaríem als nostres parents com les martes, les fures, els teixons, la mostela… tot i que de vegades ens treuen de polleguera.

I ara? A quin cau hem de venir per veure-us en directe?
Ens deixarem veure els bigotis el 27 d'abril a Tàrrega amb Lil Russia, Elane i Pablo Hasel i el 3 de maig a la sala Clap de Mataró amb Senyor Oca.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Artistes i grups relacionats