Viasona té indexats 4.115 grups, 10.118 àlbums i 77.359 cançons

“Si féssim un test de paternitat entre els representants de l’anomenat nou pop català, ens enduríem més d’una sorpresa”

Entrevistem a Oriol Rodríguez, autor de ‘Tocats de l'Ala’ (Ed. Contra), llibre indispensable per conèixer i entendre el moviment social i cultural anomenat Rock Català

Segueix-nos a Facebook per estar al corrent de les últimes novetats

Qüestionari Absurd

Maria Fuster

L'Oriol Rodríguez, a més de coordinar la secció de música del suplement Què Fem de La Vanguardia i d'escriure en publicacions com MondoSonoro, Rockdelux, Enderrock o Panenka , encara té temps per escriure un llibre. I no, no dorm mai. No té temps.

A Viasona ens hem llegit les 360 pàgines de Tocats de l'Ala (Ed. Contra), i això que nosaltres som més de veure la pel·lícula. Però un llibre que explica les virtuts i les misèries del moviment social, cultural i lingüístic anomenat Rock Català bé es mereixia l'esforç. Bé, això i el pernil que ens va arribar a la redacció.

El llibre està construït a partir de les entrevistes que l'autor ha anat fent als protagonistes de les bandes més populars d'aquella escena, com Sopa de Cabra, Els Pets, Sangtraït, Sau, Lax'n'Busto o Gossos.

Com que a Viasona no estem acostumats a llegir i la nostra comprensió lectora és d'aprovat just, ens han sorgit algunes preguntes, així que hem decidit entrevistar al seu autor perquè ens les aclareixi. Però no sé si ens ha ajudat o ens ha embolicat més... Jutgeu vosaltres mateixos.

Foto: Xavier Mercader / El grup Umpah-Pah, liderat per Adrià Puntí, el 1991

1. Qui t’ha subvencionat per fer aquest llibre?

Jordi Pujol. Igual que també va ser el molt honorable qui va subvencionar tots els grups del rock català amb els diners de la deixa de l’avi Florenci amagats a Andorra.

 

2. Jajaja. És broma! Què et va motivar a escriure sobre aquell moment gloriós de la música en català?

Passar a la glòria del periodisme musical i cultural del país. I si Viasona em dedica un Qüestionari absurd és que estic camí d’aconseguir-ho.

 

3. Al 1991 hi havia 600 grups de rock català a Catalunya (més que contractes indefinits a dia d’avui)... Si hi ha 976 municipis a Catalunya, quins van ser el 300 pringats que es van quedar sense grup?

Els 300 pringats i pringades que treballem a la premsa cultural.

 

4. Tocats de l’ala és com un collage, fet dels diferents relats dels protagonistes d’aquella època. Tu hi dius ben poca cosa... No tens una mica de morro quan dius que l’has escrit tu? No seria més correcte dir que l’han escrit “ells”?

Cert. Sou els primers que us heu adonat que he firmat un llibre que, en realitat, no he escrit jo. I m’he quedat tan ample. No només això sinó que no penso compartir amb ells, siguin qui sigui ells, els milionaris drets d’autor que m’està reportant el llibre.

 

5. Vas pensar que era l'última oportunitat de parlar amb ells abans que anessin desfilant cap a les residències de la tercera edat?

De fet, no només ho he pensat jo sinó que ho han pensat ells. Lluís Costabella em va reconèixer, literalment, que el llibre estava molt bé, perquè els donava l’oportunitat d’explicar tot el que va viure aquells anys abans no comencessin a patir d’Alzheimer.

 

6. Ara seriosament, com els has trobat? Encara estan en bona forma o el sexe, les drogues i el rock’n’roll els hi han passat factura?

El que més m’ha sorprès ha estat la salut del cabell de Lluís Gavaldà. Tot i que ja completament canós, ha aconseguit mantenir-se amb les mateixes entrades de 30 anys enrere, sense haver marxat a Turquia de turisme capil·lar.

 

7. Els testimonis del teu llibre afirmen que, si no hagués existit el rock català, bandes com Manel, Mishima o els Amics de les Arts no existirien. Ens han d’explicar alguna cosa Gerard Quintana i la mare de David Carabén?

Si féssim test de paternitat entre els representants de l’anomenat nou pop català, ens enduríem més d’una sorpresa.

 

8. Bromes a part, creus que els grups que avui en dia canten en català deuen molt a aquests pioners?

Depèn de quants calés els hagin deixat.

 

9. Pioners en el camp lingüístic perquè en el camp musical la majoria giraven els ulls a la música dels ‘70. Creus que és un símptoma del “Delay” cultural que tenia un país que just sortia d’una dictadura de 40 anys?

Sisplau, en una pàgina com Viasona, dedicada a la música en català, no podríeu fer servir expressions més nostrades com «el símptoma de l’endarreriment» enlloc de «delay»!!! (He marejat la perdiu amb això perquè, ara mateix, no tinc cap resposta divertida per aquesta pregunta)

 

10. Aquesta escena va servir per desacomplexar i veure que en català es podia fer de tot, fins i tot rock. Però no creus que va massa lluny en Josep Thió diu quan afirma que, avui dia, sona del tot normal el Trap en català... De veritat? A quin món viu?

De fet, en Tió em va confessar que en el pròxim disc de Sopa de Cabra abandonen les guitarres per aproximar-se als sons urbans. Ell el signarà sota el nom de Yung Xuxep i en Quintana, que cantarà amb autotune, LilGerard.

 

11. El periodista musical Lluís Hidalgo afirma: el servei més gran que va fer el rock català a l’escena musical va ser morir-se. Saps si segueix viu?

Qui, el rock català o Lluís Hidalgo? Si ens referim a l’Hidalgo, vaig coincidir amb ell fa ben poc en un concert.

 

12. Amb la moda revival amb el Canet Rock com a màxim exponent, creus que algú s’atrevirà a fer “El Concert del Palau Sant Jordi, la seqüela”?

Diuen, diuen, diuen que s’està preparant una versió catalana de «Yo fui a EGB». És a dir, «Jo vaig anar a EGB», i que sí, que la presentació serà una mega concert al Sant Jordi amb «els quatre grans» més tots aquells grups de l’època que defensen que ells també hi haurien d’haver tocat.

 

13. Llegeixes un paràgraf on algú afirma una cosa i, al de baix, algú altre diu tot el contrari. Podríem dir que és un llibre esquizofrènic?

Evidentment, per això es titula Tocats de l’ala.

 

14. O és que els seus protagonistes anaven tan passats que cadascun recorda el que li surt de la barretina?

Em remeto, una vegada més, a què em va dir Lluís Costabella de Kitsch sobre tota aquella generació i l’Alzheimer.

 

15. Però...És que amb tan d’embolic no m’ha quedat clara una cosa... El rock català va ser subvencionat, o no?

Millor no fem espòilers. Que els lectors passin per caixa, es comprin el llibre i ho descobreixin per ells mateixos.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.