Viasona té indexats 4.195 grups, 10.339 àlbums i 79.406 cançons

El lladruc final de La Gossa Sorda

Imatge promocional de La Gossa Sorda per la sortida del disc 'La Polseguera'
Imatge promocional de La Gossa Sorda per la sortida del disc 'La Polseguera' / Xepo Walters

Segueix-nos a Facebook per estar al corrent de les últimes novetats

La història de la música s'escriu a base de noms, àlbums, cançons, concerts i en el cas dels Països Catalans, també s'ha fet a cop de maça reivindicativa contra la censura i l'autoodi. Malgrat que ara vivim una època d'esplendor, durant dècades ha estat una petita victòria cada vegada que un grup o artista nacional optava d'una manera natural per utilitzar el seu idioma com a vehicle d'expressió creativa. La situació recorrent del català com a llengua minoritzada -que no minoritària- per la dictadura franquista, la Transició que mai ho fou realment o els governs a la contra del Partit Popular a l'Estat, les Illes Balears i sobretot el País Valencià, sumada a una altra situació, la geogràfica, de ser una nació enclavada territorialment entre dues de les llengües més parlades del món, el castellà i el francès, havien convertit la naturalitat de cantar en l'idioma matern sovint en tot un acte de resistència i militància. Aquesta realitat, per sort, fa temps que ha començat a canviar, com la tendència històrica del Barça de ser un equip associat a l'èpica de les grans desfetes esportives, la via morta de l'autonomisme a Catalunya o el despotisme de les majories absolutes del PP al País Valencià i a les Illes Balears. En aquest nou context es continuen celebrant i acollint les noves aparicions de projectes musicals en català, i pel que fa a les desaparicions, quan no són físiques sinó artístiques, es continuen lamentant, però ja no es perceben amb aquell sentiment d'orfandat d'antuvi.

Aquest és ben bé el cas de La Gossa Sorda. Els pegolins van començar l'any 1997 amb una escena incipient, amb Obrint Pas i Gramoxone Ska Band gairebé com a únics referents que començaven a despuntar, i tanca cicle aquest 2016, gairebé 20 anys després, amb un ecosistema musical ric i poblat que garanteix no només la persistència de l'escena, sinó també la seva renovació constant i creixement. La Gossa bordarà per últim cop aquest dissabte 18 de juny al seu poble, Pego, en un concert gratuït. Una manera de dir adéu en plena forma, després d'una trajectòria de centenars de concerts, una maqueta, un directe acabat de publicar, que recull dues de les actuacions de la seva gira de comiat, i per sobre de tot, un llegat que els sobreviu, en forma de cinc discos d'estudi, l'últim dels quals, La Polseguera (Maldito Records, 2014) constitueix el punt creatiu més àlgid de la seva carrera, una fita remarcable en un grup amb la seva veterania. Per tot plegat, aquest darrer concert de La Gossa Sorda és una de les efemèrides musicals que quedaran del 2016 i que formaran part de la història de la nostra música.

La Gossa Sorda han estat un exemple de lluita, treball i constància. No només han contribuït decisivament a fer escena musical valenciana, a marcar (i aplanar) el camí a els grups que han vingut després, també han ajudat amb les seves cançons i accions a prendre partit i consciència social per canviar les coses i girar full al País Valencià. Han format part del Col·lectiu Ovidi Montllor, juntament amb altres companys artistes, per visibilitzar la música en valencià, i després d'anys de lluita i defendre causes socials sempre a favor del poble, s'han implicat activament en política, amb el pas del seu cantant i fundador, Josep Nadal, a les files de Compromís. La Gossa Sorda, a més, han fet indústria cultural, impulsant amb la seva demanda de concerts la creació d'una agència de management i productora, Suport Produccions, ajudant a la sempre necessària professionalització del sector.

Els pegolins marxen en el seu millor moment, i marxen en un moment on tot és millor, perquè ja no manen els qui els atacaven des de les institucions. Després d'aquest gran comiat del proper dissabte ens quedaran les cançons que ens lleguen, el record dels concerts viscuts, la seva exemplaritat d'obra artística i vital, i també un sentit record pel seu guitarrista i fundador, Jordi Oltra, desaparegut el 8 de gener del 2015 després tretze anys de lluita contra el càncer.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Artistes i grups relacionats