Viasona té indexats 4.115 grups, 10.118 àlbums i 77.359 cançons

La música a l'Estat propi

Segueix-nos a Facebook per estar al corrent de les últimes novetats

Fer foc nou. Això és el que hauria de comportar la creació d'un Estat català. Apujar persianes perquè hi entri la llum, obrir finestres i portes perquè hi circuli l'aire i ventili la casa. Buidar armaris i calaixos, mantenir allò que ens farà servei i desfer-nos del que ja no ens és útil.

Davant la cruïlla que marca el 9 de novembre i les ànsies col·lectives de canviar de cicle històric, l'Anuari de la Música 2014, coeditat pel Grup Enderrock i ARC, vol aportar, les línies vermelles sobre les quals s'hauria d'assentar la política musical en una Catalunya independent, tal com s'ha fet des d'altres sectors de la societat i la cultura. A partir d'una pregunta prou polida com "Quin nou 'estat' vol l'escena musical?" que impedeix el rebuig dels partidaris de la unitat espanyola, vint veus del món cultural i polític català hi donen el seu punt de vista.

Representants d'Institucions culturals (Lluís Puig, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana; i Xavier Soy, vicepresident i responsable de Cooperació Local, Cultural i d'Acció Social de la Diputació de Girona), de la indústria del Directe (Jordi Freixes, de Batall Produccions; Javi García, de Music Bus; Toni Mateo, La Buena Aventura Musical; Anna Cerdà, PopArb i Alberto Guijarro, Primavera Sound), indústria discogràfica (Joan Carles Doval, PICAP), partits polítics (Àngels Ponsa, CiU; Teresa Vallverdú, ERC; Xavier Sabaté, PSC; Alícia Alegret, PP; Marc Vidal, ICV-EUiA; Carina Mejías, C's i Gora Casado, CUP), periodistes (Jordi Bianciotto, El Periòdico de Catalunya i Joan S. Luna, MondoSonoro) i músics (Cesk Freixas; Alguer Miquel, Txarango i Joan Enric Barceló, d'Els Amics de les Arts).

Entre els reptes que s'apunten és de revertir aquesta punyalada que ha suposat la pujada del 8% al 21% de l'IVA per la indústria cultural. Un percentatge que sumat al 10% de drets d'autor marcat des d'SGAE (un altre punt a revisar), suposa partir d'un -31% d'ingressos, que obliga Festivals i grups a trencar-se el cap per a buscar un equilibri entre la sostenibilitat del projecte i l'assistència de públic. Aquest punt de partida negatiu pot augmentar encara més en la mesura que s'utilitzin sistemes de venda anticipada online que a més d'un pessic de cada entrada, obliguen als promotors a presentar un preu rebaixat de venda.

Els professionals reclamen un cop més la regularització i dignificació del sector de la música amb una Llei específica, que blindi des del creador i intèrpret fins a l'espai on es programa, i un Estatut del Músic que permetés lluitar contra la precarietat que pateix el sector i reconèixer i blindar l'ofici tal com passa en altres sectors professionals. L'exportació de l'escena actual nacional a l'estranger i la potenciació de la música als mitjans són també dos aspectes que es destaquen juntament amb l'educació: La presència de la música en el currículum escolar com a assignatura troncal permetria formar una ciutadania culturalment més rica també serviria per a fomentar l'interès per aquesta disciplina artística, augmentar el consum de música en directe i de discos, a més de despertar vocacions.

Fites, objectius i intencions que són més fàcils d'assolir en un Estat propi que comencés de nou, que en un de monolític i anquilosat que ha demostrat que la seva aposta pel sector és ofegar-lo amb imposicions com l'IVA del 21%.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.