Registra't
  Sindicació   facebook   twitter

Racó Català

portada > Història

Història del projecte

Els orígens

Quan a cavall del canvi de mil·lenni vivia i estudiava ciències empresarials a Girona vaig ser un dels iniciadors del web Racó Català, que dotze anys després continua amb una força i una audiència que encara avui no deixen de sorprendre'm. D'aquest projecte en va resultar un entusiasta i motivat grup de joves d'arreu del Principat, que anys més tard acabaríem constituint-nos com a empresa. M'atreviria a dir que Tirabol Produccions és la primera i segurament de les poques empreses catalanes sorgides de la pròpia xarxa.

Però tornant a Girona, acompanyat d'un vell ordinador Pèntium al menjador del pis d'estudiants, amb una innovadora i ràpida xarxa de fibra òptica de Menta, vaig passar innombrables hores davant la pantalla ajudant a tirar endavant Racó Català. Ens comunicàvem per correu electrònic, per xats i per serveis de gestió de projectes, sense saber que d'això, anys més tard, se n'anomenaria tele-treball. Tampoc ho sabíem llavors, però dels webs com Racó Català n'acabarien anomenant xarxes socials. El cas és que desenvolupar un diari digital amb eines de gestió social entre els seus usuaris robava un munt d'hores cada dia i la feina requeria una constància, literalment diària.

Llavors ja pensava que a la xarxa s'havien de cobrir molts més aspectes més enllà dels merament informatius; de diaris digitals ja n'hi havien uns quants i tot apuntava -com ha estat el cas- que el sector encara creixeria molt més. La mancança de webs de serveis en clau catalana em preocupava i veient els primers indicis de l'evolució de la música a la xarxa vaig pensar que podria ser molt interessant crear un web de referència de la música en català que en reivindiqués tot el seu potencial. Perquè si bé la llengua catalana tenia -i encara té- importants flaqueses, segurament el ram de la música era dels que disposava de més bona salut. I cuidar tot aquest patrimoni em va semblar un projecte interessant i engrescador.

La idea era recopilar les lletres de les cançons catalanes, ordenades per àlbums i, aquests, ordenats per grups. Es podria fer un cercador i s'hi hauria de poder navegar a partir de categories (reminiscències d'un Yahoo! o un DMOZ, que amb Google a la cantonada, tenien les hores comptades). La idea em semblava viable i engrescadora. A més, a diferència d'un diari, la feina que s'anés desenvolupant seria sempre present, ja que les cançons, un cop escrites, no tenen data de caducitat. Així, encara que durant una breu temporada no pogués atendre el web i actualitzar-ne els continguts, els que ja hi hauria continuarien donant lògica al projecte. Seria com un diccionari, que malgrat no s'actualitzés, continuaria sent igual d'útil.

Al cap de poc ja vaig bastir les primeres idees i conceptes gràfics del projecte en dos folis pel davant i pel darrere (pàgina 1, pàgina 2, pàgina 3 i pàgina 4). El nom que se'm va ocórrer pel projecte va ser Altaveu.com (que mantinc registrat des de l'any 2001), i un bon amic de Palagrugell em va fer una primera imatge gràfica (imatge 1, imatge 2 i imatge 3) i els primers esborranys del que podria ser-ne el primer web (imatge 1, imatge 2, imatge 3 i imatge 4).

Però la cosa no va acabar tirant endavant. No en recordo els motius, però suposo aleshores no vaig ser capaç d'involucrar a prou gent perquè m'ajudés a posar el projecte en marxa. Tot i així, la idea ja la tenia completament interioritzada i vaig decidir que si ningú no se m'avançava abans la posaria en marxa quan disposés dels recursos necessaris per fer-ho. I després de 10 anys mirant de vendre el meu projecte a alguna empresa catalana del sector vaig decidir que era el moment de tirar per compte propi.

De nou, el projecte

Així, el 8 de setembre de l'any 2010 apareixia la primera versió del que avui coneixem com a Viasona, malgrat que en realitat vam començar a treballar-hi quasi un any abans. Si de debò ho anàvem a fer, millor que ho féssim de manera professional, fixant-nos en tots els detalls que ens caldria introduir per fer-ho tan bé com poguéssim a la primera, i no haver de tirar enrere afegint nous camps d'informació que no havíem tingut en compte. També va caler muntar una administració web, que per nosaltres era una cosa totalment diferent al que havíem desenvolupat fins aleshores, amb una estructura a tres nivells vinculats (grups, àlbums i cançons) i moltes altres dificultats que vam anar solucionant poc a poc.

Paral·lelament va sorgir la necessitat de trobar la manera de trobar tota aquesta informació. Tampoc sabíem davant de què ens trobàvem, ja que fins al moment, mai ningú havia fet un inventari de la música en català tan ampli i detallat com preteníem. Recollir les lletres de grups actuals o famosos era relativament fàcil, ja que tots solien disposar de bones pàgines web, però un cop superada aquesta primera capa calia continuar amb grups més desconeguts, més llunyans en el temps, o en general, d'existència més efímera. D'aquesta manera, Internet ha estat una gran eina de treball des d'on ha sortit al voltant del 50% dels continguts que ofereix Viasona, però l'altra meitat ha sortit de la recerca en biblioteques, filmoteques, la Biblioteca Nacional de Catalunya, i amb la col·laboració d'una bona colla de col·leccionistes que ens han obert les portes de la seves col·leccions de manera molt generosa, així com un important nombre d'usuaris particulars. Però també han estat els propis grups i artistes, així com pròpies les empreses del sector (discogràfiques, productores, empreses de management) que, totes elles, ens han ajudat amb els continguts, sense que cap d'aquestes empreses ens posés cap mena de trava en el projecte.

I vam obrir amb unes xifres impressionants: 1.500 grups, prop de 3.000 àlbums i 23.000 cançons. Realment era un volum d'informació brutal, que amb un any ha arribat a 2.300 grups, 4.700 àlbums i 34.000 cançons. Un augment aproximat d'un 50% en els tres àmbits. Però per continuar creixent, calia oferir alguna cosa més que no només lletres. Per això hem obert aquesta nova versió amb millores molt visibles i, sobretot, basades en la interconnexió de continguts interactius de diferents projectes de la xarxa (diguem-ne 2.0) com iTunes, Spotify, YouTube, GrooveShark, Google Maps, Twitter o Facebook. Això significa que les lletres van acompanyades d'àudio i vídeo, sempre que n'existeix una versió en algun dels principals projectes musicals de la xarxa. D'aquesta manera no ens cal que el grup treballi directament amb nosaltres, sinó que si aquests fan servir les principals eines que ofereix la xarxa per tal de promocionar la seva música, ja és com si estiguessin treballant amb nosaltres.

També hem afegit altres novetats com un cercador amb text predictiu que suggereix entrades (suggest) a partir del text que es va introduint. O com que l'audiència d'aquest primer any ha anat amb augment i avui ja disposa d'una bona base d'usuaris, hem volgut facilitar eines d'interactivitat entre ells com uns fòrums, perquè la gent pugui comentar els temes que envolten el sector. A més, mirarem de cobrir informativament el sector, i on no arribem nosaltres, tota una xarxa de blogs temàtica, a la què anomenem Sonosfera, cobreix àmpliament aquesta necessitat.

I encara resten moltes coses per fer. D'algunes en som plenament conscients i anirem aplicant-les a mida que els recursos ens ho permetin. D'altres, potser no en som tan conscients i estarem encantats que ens ajudeu aportant noves idees. Mentrestant, espero que Viasona serveixi a tothom per gaudir del potent patrimoni que ens ofereix la música en català d'una manera senzilla i intuïtiva.


Joan Camp
Editor i fundador de Viasona



  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital Viasona.