Viasona té indexats 4.217 grups, 10.426 àlbums i 80.106 cançons

La mala herba

Nou Romancer

Lletra

A les hortes del rei moro
una mala herba hi havia,

tothom qui d'ella en tastava

prenyada ne romania.

La infanta Dona Isabel

volgué ser tan descarada

que va tastar d'aquella herba

i va romandre prenyada.

Un dia son pare, el rei,

tot dinant se la mirava.

—Mon pare, de què em mirau?

De què em mirau tant, mon pare?

—No t'he de mirar, ma filla,

si sembla que estàs prenyada!

—No hi estic, mon pare, no,

les aigües m'han opilada...

Feren venir vuit doctors,

los millors de dins Granada.

Quatre li toquen el pols,

quatre li miren sa cara.

Tots digueren a la una:

—Esta al·lota està prenyada!

Mes, per no regirar el rei,

diuen que estava opilada.


Sols una de ses cambreres,
una només ho sabia,
la que la serveix a taula
i la calçava i vestia.
Un dia la va enutjar,
maltractant-la amb fellonia.
La cambrera li va dir
que aviat la hi pagaria,
que se n'iria a la reina
i que tot li contaria...
—Bon dia, senyora reina.
—Bon dia, criada mia.
—Un pas vos vénc a contar,
si m'assegurau la vida.
—La vida que Déu t'ha dada,
ben assegurada siga.
—La infanta Dona Isabel
dons infants parits tenia,
i si us dic que va pel tres
no vos diré cap mentida.

Quan la reina sent això
en terra cau esmorteïda...
—Vine aquí, tu, mala infanta,
vine aquí, tu, mala filla!
Si lo que m'han dit és ver,
a la forca et penjaria;
Si lo que m'han dit és fals,
per reina et coronaria.
—No ho cregueu, això, ma mare,
no ho cregueu, no, mare mia;
tan donzelleta som jo
com a l'hora que em paríreu.
Mentre diu estes paraules
les dolors de part sentia:

—Despatxau-me prest, ma mare,
despatxau-me, mare mia,
que tenc les dames que broden
i el fil d'or les mancaria...
Mentre pujava l'escala
el minyonet ja naixia...

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.