Viasona té indexats 4.094 grups, 10.031 àlbums i 76.526 cançons

Vagis on vagis

Miquel Pujadó

Lletra

A l'Eixample, en Pau Calpena, uns set dies per setmana,
maleeix la seva vila resclosida i provinciana.
Néixer aquí és com trepitjar una enorme pell de plàtan.
Ell vol viure a Nova York, projectar l'ombra a Manhattan!

En aquest mateix moment, i a Manhattan, Mary Jackson
troba amarga la Gran Poma mentre fa un concert de clàxon.
Les aranyes de l'estrès se li enfilen per l'esquena.
Qui pogués ser ara a París i badar a tocar del Sena!

Vagis on vagis, hi veus morts de fàstic.
Vagis on vagis, algú en vol fugir.
Així d'entrada, tot sembla fantàstic:
tens l'Eldorado a la fi del camí.
Però si goses desfer les maletes,
però si claves a terra una arrel,
el teu miratge se'n va a fer punyetes
i es fa d'arsènic la Lluna de Mel.
El Paradís té el seu preu:
cal estimar-lo de lluny.
Així que hi poses un peu,
com l'horitzó se t'esmuny.

Sota el cel gris de París, Jean Dufour tus i esternuda.
No suporta la humitat ni la pluja, tan tossuda.
Donaria qui sap què, tant que no li abasta el lèxic,
per tal de poder escalfar-se sota el sol roent de Mèxic!

A la gran Ciutat de Mèxic, s'hi consum Silvia Alameda,
farta de masclisme, pesos, pol·lució i matèria freda.
Només pensa en el Tibet, on les ments brillen com flames.
Quan podrà purificar el seu Karma enmig dels lames?

Vagis on vagis, hi veus morts de fàstic.
Vagis on vagis, algú en vol fugir.
Així d'entrada, tot sembla fantàstic:
tens l'Eldorado a la fi del camí.
Però si goses desfer les maletes,
però si claves a terra una arrel,
el teu miratge se'n va a fer punyetes
i es fa d'arsènic la Lluna de Mel.
El Paradís té el seu preu:
cal estimar-lo de lluny.
Així que hi poses un peu,
com l'horitzó se t'esmuny.

Justament, enmig de Lhasa, Tsong-k'a-pa cau a l'abisme
del seu odi pel Tibet, la misèria i el budisme.
Ell voldria fer calés, viure bé i anar de marxa.
Si l'Infern portava a Tokyo, hi saltava sense xarxa!

I allà a Tokyo, la Kazuko va podrint-se l'existència
entre el metro, el karaoke i deu hores de gerència.
Formigueta entre formigues, vol sentir-se una persona,
retrobar la Humanitat pels carrers de Barcelona!
Estabilitat precària - Portada

Compra aquest àlbum

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.