Viasona té indexats 4.209 grups, 10.373 àlbums i 79.750 cançons

Rodamón

Miquel Herrero i Els Autòmats

Lletra

La meua vida és un grapat de terra que se va caient
i rellisca entre els dits de les mans d'algun xiquet
que no la pot retenir i l'estén per tot arreu
i quan bufa de llevant vola al capritx del vent

Sota la llum d'aquest cel, no veig camins enlloc
Sota el càstig d'aquest sol, em perdo un altre cop
Sota les ombres del nord, tan sols he trobat pols...

Davant certes situacions mai no vaig saber què fer.
Què difícil és cantar quan no et surt ni un fil de veu,
I ningú et post escoltar al través de la paret
però t'obstines en llençar les teues cançons al vent

Sota la llum d'aquest cel, no veig camins enlloc
Sota el càstig d'aquest sol, em perdo un altre cop
Sota les ombres del nord, tan sols he trobat pols...

Vaig aprendre a a somniar molt abans de ser conscient
Vaig sortir a navegar trepitjant carrers calents
I he creuat mil i un deserts per nadar contracorrent
però no arribe mai a un port, i m'ofegue amb el Ponent

Sota la llum dels teus ulls, mai més he tingut por,
Sota dels núvols del cel, vagant em passe el jorn
Cap a les terres del nord, camina un RODAMÓN...

Cançons en blanc i negre - Portada

Compra aquest àlbum

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.

URL curta