S'obren els llums, són les sis, veig les cares inflades
cares amb ulls sense vida buscant comunió
agafo el metro, m'adormo i quan ja somiava
em desperto a l'ultima estació

I surto a fora, miro el rellotge
arribo a casa i busco la clau
i de sobte veig ben clar
que ho deixo tot i me'n vaig demà

Poso la tele i com sempre no sé de què em parlen
l'apago i m'arrossego fins la cuina per veure què hi ha per menjar
miro al carrer i el que veig em fa pensar en el que sento
les façanes fa temps que s'han de pintar

I em trec la roba, sento els veïns
i dono voltes dins el llit
i cada vegada veig més clar
que ho deixo tot i me'n vaig demà

cap al mar
fins al mar
vora el mar
mar endins