Amb bels d'ovella dins la cleda
la tarda mor en l'aire fred;
remor de fulles per l'arbreda :
neix de la selva l'Angelet.

Ningú no sap ni on camina
ni on s'adorm quan ve la nit,
és com l'estel en la boirina,
ara present, ara esvanit.

És com el vent nat de la serra
que davalla els monts bruscament ;
ningú no sap on mourà guerra
ni on creixerà sa sement.

Guarda en el cor totes les penes
dels que ha tingut d'abandonar :
pares i fills entre cadenes,
i les mares sols per plorar.

En cent combats juga sa vida
per forjar un altre esdevenir ;
vencedor o vençut no oblida q
que vol fer lliure el Vallespir.

És Angelet de Trinxeria,
porta vigatana i fusill,
i en la claror malva del dia
els seus ulls brillen com l'espill.