Viasona té indexats 4.217 grups, 10.431 àlbums i 80.202 cançons

Com va ser que ens vam trobar

Jaume Arnella

Lletra

Hora de sesta, ardorosa
calda del fort de l'estiu:
cerco el resguard i la fresca
de l'ombradiu.

Nu sobre el llit, portes closes,
mitja claror, res no es mou;
sols una brisa s'escola
per l'ull de bou.

Deixo en suspens les cabòries
i m'abandono, indolent,
però una cremor peregrina
em don turment.

Mentre tal ànsia m'afoga
enterbolint-me els sentits,
sento que tusten la porta
els caps d'uns dits.

Ja m'he alçat de revolada
sols per conèixer qui és
que amb tanta finor contorba
el meu recés.

A l'entrefosc, just encara
furgo baldó i forrellat,
Venus mateixa les portes
ha esbatanat

Una atractiva donzella
se m'apareix al llindar:
li ha assignat Venus la gràcia
d'enamorar.

Ella es diu Flora, i bé ho sembla,
perquè el seu cos està en flor;
mel li regala la boca,
que dolç, el sò!

El meu palmell li afalaga
rodonament el genoll;
ella hi consent i s'enfila
fent-li escorcoll.

Sento glatir-li les sines,
tórtores parrupejant:
tot seguit que obro la gàbia,
surten volant...

Lliris, jacints, clavellines
s'han escampat sobre el llit;
totes les flors que hi florien,
les he collit.

Ella m'ha ofert la primícia,
jo li'n daré un bé de Déu,
si gaire no s'allunyava
de vora meu..

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.