Viasona té indexats 4.011 grups, 9.763 àlbums i 73.951 cançons

Vent idiota

J.M. Baule

Lletra

Algú es disposa a parlar
De coses, que jo no em vaig mai saber dir.
En els dies d'estranya llum
Es trenca la meva visió, si no crec en mi.
I, que hi puc fer? Si no esperar,
i a cada dia donar-li el seu afany,
els traços purs de l'interior,
brillen solament quan surt el sol,
això ja és, una gran sort!
I no vull permetre mai, que hi hagi hipnotismes davant el meu nas!
Sols són un reflex més, de coses que encara no hi tinc a l'abast!
Ja ho vas veure, tu mateixa ahir,
La pota al fons, vaig aprofundir
Quant es triga a tenir el seny
les quatre regles per caminar bé
no és així vella amiga?
Vent idiota, bufa cada cop que obres la boca!
Bufa en els camins de Nord a Sud.
Vent idiota, bufant i arrossegant tot el que toca,
Idiota, se n'és, si penses que tot és tal com tu ho veus.

Arcans volen entorn de mi,
ballen i comenten, que ha de venir.
I molts cops, calla l'estranya veu,
Que em dicta els passos que haig de seguir
I tu em diràs, que estic fatal!
Que no resisteixo el vendaval,
Que tota porta puc obrir.
Tan sols donant una mica més de mi,
Encara que sigui tan difícil...
Per més que vulguis restar aquí
Els plans amb el teu alè, tenen un final,
sé que solament haig de guardar, el meu centre clar i pur
Com un Grial.
I no sortiré per cap resguard, de front… La vida és
molt més real.
Viure amb tu, sempre en pau, parar la ment,
i solsament escoltar, el murmuri de l'aigua.
Vent idiota, bufa cada cop que obres la boca!
Bufa en els camins de Nord a Sud.
Vent idiota, bufant i arrossegant tot el que toca.
Idiota, se n'és, si vius amb la por al que ja és.

El temps m'ha adobat la pell,
com el fang tendre, mol deixa el meu ser.
Nens tristos d'un món interior,
formen les esglésies d'un Déu misteriós.
I contra qui haig de lluitar?
Si tot és segons la meva veritat,
i, amb quins credos haig d'orar?
Si la resposta ve al final,
d'un camí sempre incert.
Alguna cosa que està dins meu
sent la veritat i el que és real
Oïdes fines davant l'altar
la calma dissipa sempre la tempestat.
Sensacions d'un perdedor…
Davant qualsevol lleu contracció
Voluntat, i força interior!
En l'esperança d'un món millor
que solsament, de tots depèn…
Vent idiota, bufa cada cop que obres la boca!
Bufa en els camins de Nord a Sud
Vent idiota, bufant i arrossegant tot el que toca
Idiota, se n'és, si creus que tot es mesura amb el mateix peu.

Cada cop que giro el cap,
sento les cadenes que em lliguen aquí.
Tants segles sense anar enlloc
Mai sabràs el dany que vaig sentir
faig cridar al meu guia interior!
Per saber si sóc pur o no…
En l'infern, no hi ha cap ressò!
Doncs, vaig cridar, i vaig restar sord
i em vaig sentir, sense respostes....
Sempre que vols mirar cap al cel,
una complexa angoixa s'avança a la fe.
i, ara que em poso a caminar,
haig de cuidar on fico bé els peus
sense la veritat, res no va bé!
Això ho vaig aprendre, fa molt de temps,
a força d'escosses, ningú mai s'entén,
el camí s'estreny, i es torna pervers,
això és, tot el que sento...
Vent idiota, bufa cada cop que obres la boca!
Bufa, fent ballar totes llums.
Vent idiota, bufa a través d'aquestes quatre notes
Idiota, se n'és, si creiem que, sense nosaltres res gira bé.
Dylan Experiences (Bootleg Series II) 2017​/​18 - Portada

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.