Viasona té indexats 4.216 grups, 10.424 àlbums i 80.091 cançons

La perduda

Guillermina Motta

Lletra

Vaig néixer del vici
a Ca la Manela
un ball de pataco
a vora el Ninot.

Anava a les festes
amb el Mitja pela,
un pinxo de barri
que ho matava tot.

Castís era l'home
no hí ha de dubtar-lo
tenía el ofici
d'escuratinters.

Un dia la poli
va dur-lo a l'estaro
ì d'aquell baranda
no he sapigut més.

Sigué el meu capritxo
amant del meu cor
ara em trobo sola
sens guia ni nord.

Me diuen perduda
perquè sé estimar.
com del vici
jo sóc una esclava
a mi tant me fa.

No sé aquell baranda
per mi què tenia
que quan me clavava
sos ulls assassins.

Encara que un batí
em dónes cada dia
per ell jo desfeia
mon cor a bocins.

"Que mai m'abandonis
per una marcota"
xalada li deia
donant-li el calé.

I així em contestava:
"No siguis bojota
les altres no valen
ni un ful de planter".

Per ell jo trotava
fent homes al moll.
i fins l'ajudava
en algun trencacoll

​Me diuen perduda
perquè sé estimar.
com del vici
jo sóc una esclava
a mi tant me fa.

Compra aquest àlbum

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.