Viasona té indexats 4.340 grups, 10.765 àlbums i 82.613 cançons

Serenor

Guillermina Motta

Lletra

Vull veure encar la flama ponentina
i sentir el vent arrossegant enyors,
i lloaré l'anyada que declina
ara que estic alliberat d'amors.

Que em plau, enmig del card i l'argelaga,
de fer-me vianant inconegut
i respirar la tarda que s'apaga
acondolent-se del meu goig perdut.

Ja de mi, la follia, desentesa,
quina olor de bona herba fa l'oblit.
Jo cercaré l'hostal de saviesa
on el llum d'oli vetlla cada nit.

Creguí que l'estelada brunzidora
bategava amb el ritme d'una sang;
i que enrosaven la naixent aurora
la llum d'uns ulls i la dolçor d'un flanc.

Ara sé que és la llum qui sola invita
a somnis d'aire i ficcions de foc.
Ja fuig una ombra que es va fent petita.
Ara tot és en pau i en el seu lloc.

Que ja el meu esperit, en la cantada,
s'enceli ni gement ni trasbalsat,
dret com el fum en vespres de glaçada
o com pi muntanyenc descoronat.

Vull veure encar la flama ponentina
i sentir el vent arrossegant enyors,
i lloaré l'anyada que declina
ara que estic alliberat d'amors.

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.