Viasona té indexats 4.331 grups, 10.736 àlbums i 82.308 cançons

El saber i la sospita

Guiem Soldevila

Lletra

Les paraules encarnen sentibles el món
fan sonores diversa i humana la vida
Retirat vora el mar del meu menorquí Walden
entre espelmes començ aquest Tractat d'enyor

Jo que il·lús pretenia crear un nou llenguatge
desmuntar l'ordre lògic i fals del discurs
fer esclatar la sintaxi cremar la gramàtica
ara veig en la nit Mandelstham llegint Dante
entre el fred dels combois deportats que travessen
fumejant oxidats l'agre infern de Sibèria

Molts en fan indolents d'escriure un artifici
un joc d'ismes brillant però hi ha dictadures
i la mort i el dolor desgracien consciències
Hi ha també militars de mirada assassina
i la fam que devasta amb vergonya la terra
Tanta sang pot omplir denigrant tots els llibres

¿No som més que poetes en temps de misèria?

Desanat com Van Gogh pint amb versos estels
i escrivisc passional lluny de cercles i grups
De vegades m'embosc per fugir del neguit
No faig comptes tallar-me cap lòbul d'orella

Si són actes els mots estaria molt bé
que un poema pogués subvertir un ordre injust
o salvar de la fam i el dolor qualque vida

Ben mirat un poeta en el fons no és gran cosa
purifica el dialecte malalt de la tribu
Sé setjat per l'absurd que estimar té sentit

En un temps ja perdut tot açò va ser una illa
on vivíem d'al·lots amb les portes ofertes

Hi ha polítics podrits hi ha banquers gominats
fent discursos casposos salvant la moral
Hi ha universos de por hi ha feixistes tendríssims
torturant estudiants fent agonitzar gent

cementeris ardents de misèria i brutícia
Cada platja a l'hivern s'ompl entre alga de munts
de deixalles tirades pels rics des de iots
que elegants i festius solquen àgils les aigües
resplendents on s'esborra el llegat grec d'Ulisses
El fantasma del Che crema invicte un vell mapa
de silencis i mines sagnants de salnitre

A les sorres de Margate un home eixorcat
descompon en fragments el discurs d'una vida
¿D'on ve el verd remoreig d'esvanits sivinars?
¿D'on el vol d'invisibles milans i estornells?

Algú crida enrampat a una tàvega humida
i d'un cop li han romput les ulleres a Bàbel
Aquesta illa no pot suportar més bandits
més pirates cruels que l'assalten i escorxen

Al Barranc d'Algendar ja no hi creixen flors blaves
Algú rega sonets que el vent seca i desfulla
Ja no cal cercar móns màgics fora del món
tanmateix duim el cel i l'infern dins nosaltres

Els poemes són camps d'un secret territori
on llauram entre mots l'aventura de viure
Mar sagrat dels homèrics herois insulars
van surant sobre l'aigua cadàvers de mites
Déu reclama el seu lloc: Sóc qui sóc i estic fart
que m'empreu repressiu i embafeu amb lloances

Macaret és més bàrdic que Margate i sol
hi llegesc fins molt tard hi faig vida ermitana
Nura - Portada
  • CançóEl saber i la sospita
  • LletraPonç Pons
  • MúsicaGuiem Soldevila
  • AltresMusicació d'un fragment d'un poema
  • ÀlbumNura
  • Any2011
  • DiscogràficaBlau/ DiscMedi

Compra aquest àlbum

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.