Viasona té indexats 4.333 grups, 10.745 àlbums i 82.530 cançons

Síndrome de Stendhal

Divide & Wenceslao

Lletra

L'Onofre fot una ràbia
Totes les nenes totes les àvies
Totes les santes, totes les mares
somien tenir-lo entre les cames
L'Onofre Bartomeu
És un adonis, és un efeu
Per llà on passa, a tot arreu
Les dones li cauen als peus.
Li cauen totes al terra
Perquè de veure tanta bellesa
Ara es desmaien ara es maregen
Perden l'oremus cauen al terra
I ell que passeja per la ciutat
Va sense rumb va rumbejant
Va sempre a part va apartant
Cossos de dones que l'han mirat.
L'Onofre fot una ràbia
Totes les nenes totes les àvies
Totes les santes, totes les mares
Perden l'alè per 'llà on passa.

Però ell té un problema
Que no, que no!
Que no és felic!
Que no que no!
Que no somriu!
Que no, que no!
Que no està viu!
I ell té un problema
Que no, que no!
Que no és felic!
Que no que no!
Que no somriu!
Que no, que no!
Que no està viu!

I és que l'Onofre Bartomeu
El pobre Onofre està molt sol
No ha conegut el què és l'amor
Té una dagueta clavada al cor
Perquè quan veu alguna dona
Que podria ser la seva nòvia
quan ell la veu i ella s'hi acosta
Sempre es desmaia quan ell s'hi apropa
L'Onofre fot una pena
Totes les àvies totes les nenes
Totes les santes, totes les mares
Perden l'alè per llà on passa.
I els homes odien l'Onofre
Perquè l'adoren totes les dones
Perquè l'adoren totes les filles
Totes les iaies totes les viudes
I el pobre Onofre, pobre diable
Va sense rumb, va rumbejant
Va sempre sol, per soleá
Sense converses, sense companys.

Però ell té un problema
Que no, que no!
Que no és felic!
Que no que no!
Que no somriu!
Que no, que no!
Que no està viu!
I ell té un problema
Que no, que no!
Que no és felic!
Que no que no!
Que no somriu!
Que no, que no!
Que no està viu!

Però arriba un dia en que el pobre Onofre
No sap què sent, no sap què escolta
però tothom parla d'una altra dona
que també sempre passeja sola.
I es que l'Antònia té una bellesa
que si la veus també et mareges
que si t'hi apropes et caus al terra
que si la mires perds la consciència
Que tots els homes perden l'oremus
per questa nimfa, per questa venus
i aquesta dona meravellosa
serà per mi, va pensar l'Onofre.
Perquè tenim el mateix problema
és una creu tanta bellesa
és una creu és una pena
és culpa del síndrome destendhal
I jo i l'Antònia estem units
per la dissort per el destí
per questa espina clavada al pit
aquesta dona serà per mi.

I té esperança
Que sí, que sí!
De ser feliç
Que sí que sí!
Que ja somriu!
Que sí, que sí!
Que ja està viu!
I ell té esperança
Que sí, que sí!
De ser feliç
Que sí que sí!
Que ja somriu!
Que sí, que sí!
Que ja està viu!

I va a buscar-la per la ciutat
que ja té un rumb, va rumbejant
i el cor batega, va repicant
una rumbeta d'enamorat.
I per fi de lluny ja veu l'Antònia
i ella que el mira, ja veu l'Onofre
I els dos que corren, i el dos s'apropen
i el temps s'atura de cop i volta.
Però aquesta història, aquesta història
la de l'Onofre, la de l'Antònia
no acaba com acaben els contes
no acaba amb les campanes de boda.
La trista història, aquesta història
la de l'Onofre, la de l'Antònia
acaba just quan els dos es troben
acaba quan estan a la vora.
Perquè l'Antonia és una dona
Perquè l'Onofre també és un home
i quan es veuen i quan es troben
se sap què passa, se sap de sobres.
Perquè de veure tanta bellesa
Ara es desmaien ara es maregen
perden l'oremus, cauen al terra,
em cago en el síndrome de Stendhal.

I ell té un problema
Que no, que no!
Que no és felic!
Que no que no!
Que no somriu!
Que no, que no!
Que no està viu!
I ell té un problema
Que no, que no!
Que no és felic!
Que no que no!
Que no somriu!
Que no, que no!
Aquí al final no es mengen perdius!

D' aquesta història, d'aquest final
podrem extreure'n una moral.
Que ser molt guapo és un pecat
que ser molt guapo és un pes molt gran.


W- Jo tinc un problema
D- I jo també!
W- I tu també!
D- També, també!
W- Que som molt guapos!
D- Quin pes tan gran!
W- Que ser molt guapos!
D- És un pecat!
W- I tinc un problema!
D- I jo també!
W- Jo encara més.
D- No sé, no sé!
W- Que sóc molt guapo!
D- No tant com jo!
W- Potser que sí
D- Potser que no.
W- Jo tinc un problema
D- Jo encara més
W- Jo mil problemes
D- Jo en tinc mil un
W- Jo infinit
D- Jo infinit més un
W- Rebota rebota
D- Y en tu culo explota!




Los promiscuos también lloran - Portada

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.