Viasona té indexats 4.166 grups, 10.262 àlbums i 78.721 cançons

Vespre

Circuspad

Lletra

Ritmes entre sol i lluna,
lluita que trenca la pluja,
puja la cendra i dibuixa
engrunes de tendres engoixes,
rojes a llum de les runes,
duren si caminen coixes,
moixes quan s'esfumen
i s'allunyen quan ti enfrontes.

Aedo:
Camino i veig els arbres prolongant-se
através de les falanges, les branques i les fulles
despullats enmig del món, respirant la llum del sol,
arrelats al sòl i bebent l'aigua de la pluja
Tot baixa i puja com l'agulla d'una brúixola,
com l'ull que fuig de la llum i es tanca en la seva cúpula,
no es culpa de ningú que ningú accepti la culpa
és l'ombra que omle sempre els meus vespres de preguntes.
I apunta a l'univers on la fi es incomprensible,
on el fil del destí es fi, però indestructible,
on el cicle de la vida és llum i foscor,
amor i por, dos pols girant eternament per atracció.
Reflexions al capvespre entre rajos vermellosos
que entren per la finestra, em fan perdre la noció
del meu jo que m'emprenya, ara cap mestre m'ensenya
més que el seny o que el vent que empeny el so.
El Senyor Oca i Circuspad enllaç etern,
com el pont que forma el sol quan neix i mor al cel,
com la sal de l'oceà, com el llenç d'un bell ocàs
pintat sense pincell amb els colors d'un desenllaç.
I en el llarg punt de fuga sota la llum de la lluna,
lluny de la ciutat on el fum no s'esfuma,
el vespre és l'última espurna que esdevé nocturna,
quan dos ànimes anònimes s'uneixen i és fan una.


Através del vespre veiem fugir la pressa
encenem la cendra quan s'apaga la posta de sol.
Aprenem dels mestres, serens plens de tempestes,
llàgrimes celestes es fonen a l'hora del vol.


Senyor Oca:
Broten a la bora del foc històries d'hores pasades a prop,
del cop de sort que ens ha fet tornar a ser nens
i vens el moment d'aquell mal record,
present sempre estarà la por, i seguirà el ressó de l'amor,
tenim la coraça molt forta feta de joies i d'or,
però parla del món interior.
És un secret, no te n'adonis, sigues discret i deixa que soni,
és aquesta atmosfera que surt del carrer
i el darrer pas és que evolucioni.
Es fonin futur, passat i present,
dolç, salat, fred i calent,
no soc conscient de les coses que em passen
em passen les coses que em queden per fer.
És una etapa que es tanca i una de nova que s'obre
entre el rebuig i calma, la flama i el pes que soporta
m'aporta la força de l'arbre,
estar compromés amb el món,
mirant més enllà de l'escorça
i es torça mirant la muntanya per conservar
el que sempre a sigut nostre.

Através del vespre veiem fugir la pressa
encenem la cendra quan s'apaga la posta de sol.
Aprenem dels mestres, serens plens de tempestes,
llàgrimes celestes es fonen a l'hora del vol.
1 de gener - Portada
  • CançóVespre
  • LletraAedo
  • MúsicaDepsMusic
  • AltresAmb la col·laboració de Senyor Oca
  • Durada 03:42
  • Àlbum1 de gener
  • Any2016
  • DiscogràficaAutoedició

Compra aquest àlbum

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.