Qui podrà explicar-me
si la vida que m'envolta,
és real o mentida
darrere d'aquesta porta.

Qui serà capaç
de donar-me llum als ulls,
davant d'un món que s'enfonsa,
que de l'òrbita se'n fuig.

He perdut tota esperança
i ganes de redreçar el món,
perquè els anys esborren amb la fatiga
l'espenta del canvi, qualsevol canvi, qualsevol.

Sempre aquesta nit fosca
que m'oprimeix el cor
i em rebla a la inquietant boira
que m'injecta la por.

A poc poc et convencen
d'abandonar-te a ells
a una vida globalitzada,
emmanillada i tu sotmès.

Buscant camins de fugida
només trobe la traïció.
de què em serveixen anys de rebel·lió
si ara visc abandonat
em trobe sol, molt sol.
A poc a poc es desborda
el nostre riu perd cabal,
a la mar ja no arriba
pel camí s'ha assecat.