Viasona té indexats 3.926 grups, 9.432 àlbums i 70.439 cançons

Una vida de luxe

At Versaris

Lletra

Pau:
Vaig dir-me: "Prou.
Et cal un nom en clau i un nou feu
i sol i en pau muntar un niu.
A fora res commou. I es reclou qui escriu".
La màscara és el preu, el valor el què sentiu.
Sèiem al sofà. Amb vi.
Així em sincerava amb el verí de cada frase funesta,
i vas dir, clar, ara entenc l'insomni i la casta
Matxacant-me cada cica i cada rastre.
Deies: "si t'encanta rebolcar-te en la merda demana tanda"
A sant de quina llei flota la merda a la memòria
i on és la línia divisòria,
que deixa bons records aquí i malsons a l'altra banda.
I et vaig fer cas. I torno a creure en el què faig, ja.
El pus a l'ànima segueix sagnant a raig.
Jo segueixo roig, càndid il·luminat, humanista convençut
i begut sense equipatge.
Manipular és que et sentis lliure de passar per l'aro.
Tot és usar-ho i llançar-ho. Tot és efímer, nen.
El què Allen Zimmerman va escriure van domesticar-ho
com a un pijo adolescent plorant per jacko a neverland.
Segueixo amb Pharoahe monch i Mos Def, bro.
segueixo esperant la meva maga al Pont Neuf però
amb xandal i amb la xupa de cuir cutre.
Avorrint el fals glamour dels pijos citant a Sartre.
Segueixo amb Marx, kohan, Lukacs i Gramsci.
Segueixo en parcs sobant amb el llibre el cap.
Si véns del fons del sòrdid món del vici
seràs benvinguda al redemptor solstici.
El capital premia el talent si no tens cap escrúpol
puc viure a ful, a 100, al marge meu bàndol
una vida supèrflua amb guita i
escandalosa trepa i prepotent
però n'he triat una d'escàndol.
amb la mirada altiva una vida de luxe
amb el rebost en ruïnes la vida és de de luxe
amb suor i disciplina duc una vida de luxe
asceta i hedonista és una vida de luxe

Rodrigo:
Ben More em va dir: - Crema el quadern.
- Bona idea, total és un infern.
Invocant Atenea despullada al sofà,
una copa de vi i la resta és hivern.
Quasi trenta, l'oasi no està en venda,
el dubte crea la pregunta.
El dit del cor és la resposta a tot govern
i el boli li treu punta.
Com Lou Donaldson: Say it loud!
Desperta! I'm black, I'm proud!
Sona el tic tac que em fa esclau
mentre la cendra del puto tabac cau.
A l'Espanya Industrial tirat a la gespa,
tinc a Perec entre les mans.
Celebrant amb una birra cada gesta,
cada conquesta amb els mateixos germans.
Segueixo tímid si no et conec. Tu preguntant-me perquè desconnnecto.
Tinc el caos al cap, molesto. El rap sap que jo no pacto.
Esperit de barri: no amago res.
Com el Tony, etern actor secundari.
Cada dia un pèl més llibertari és necessari qüestionar-me allò que he aprés.
Segueixo comprant discos i posant colegues per davant dels bolos.
Segueixo sense fer discursos, pràctica i opinió, repartició de riscos.
A l'ombra amb los hermanos Quero, sóc un elogi de Tanizaki.
Al monte com un maqui, amb una bala a la recamara,
cantant el meu millor bolero.
Perdut entre llibres i LP's i tu només pensant en dollars,
jo també podria ser un vengut però vaig escollir el present i vaig
matar el futur.
No Fear - Portada
  • CançóUna vida de luxe
  • LletraPau, Ro
  • MúsicaPau. Guitarra: Esteve (Oest)
  • AltresScratx: DJ Singu
  • Durada 04:12
  • ÀlbumNo Fear
  • Any2013
  • DiscogràficaPropaganda pel Fet!

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.