Viasona té indexats 4.115 grups, 10.117 àlbums i 77.342 cançons

Els núvols

Amadeu Casas

Lletra

Tota l'eufòria vegetal
I el múltiple reialme de la bèstia
Cedeixin pas a la immodèstia
de la nuvolada fantasmal.

El pes del plom dels dies rúfols
escanya les il·lusions pusil·lànimes
que deixen desertes les ànimes.
Giravolten a la sínia els catúfols.

La mineralogia és cruel,
i la fauna i la flora, a l'espècie
amb misteriós impuls fidel.
El núvol és caprici i facècia.

Eol, però, bufa i fa ampolles
en un racó de cel blau
que travessa, com una allau
un estol de girafes folles.

El núvol sempre és més bell
perquè sap el goig imprecís
de mirar-se cap-per-avall al gibrell
dels llac, com un esmirriat Narcís.

Flames, serpentines i flocs
descomponen en calabruixa
d'una dansa d'àngels barrocs
femenina, com a peu i cuixa

I passa, amb una capa d'ermini
embolcallat dalt d'un trineu grotesc,
Carnestoltes: sembla que patini
al compàs d'un delit principesc

Les gotes són la libèl·lula
que cabdella la crisàlide
i policroma la cèl·lula
de la papallona pàl·lida

¿Què val que en melangiós declivi
us esllavisseu sense fúger,
arruixant el vostre vel nivi
amb el salpasser de la pluja?


Núvols de sinuós meandre,
jo us conquereixo contra el vent,
ambiciós com Alexandre
de la glòria d'un moment.

L'un descompon l'alta gamma
en un còctel de colors;
l'altre, amb separatista proclama,
s'escindeix a dret fil en dos.

Potser no ho sabem i són l'espill,
l'averany, la follia i la idea,
el llibre que preveu el perill
i l'esperit del vers que crea.

Voleia el núvol, com un Àngel;
no sap gaire del Serafí,
gairebé res del Querubí,
o és complica amb ploma d'Arcàngel.

I a penes imaginem el Tro
i la Potestat-essència
de la teològica potència-
i la cèlica Dominació.

L'astre és la llum immanent
i el núvol, la forma vana,
inconsútil, de la voliana
alada com un pensament.

Espectres de degradat dibuix,
imperi agosarat de la forma
que forneix el magatzem enorme
dels fabricant de cotó fluix.

Contemplen com el cel·luloide
d'un film documental d'Ovidi,
la metamorfosi d'un eunucoide
amb projectes de suïcidi.

I es formen illes i continents
de perímetre irregular,
que escarneixen els elements
de l'arxipèlag a balear.

Així, adolescent, l'Alt En Jaume
construeix el projecte quimèric
d'agombolar un novell reialme
amb l'impuls d'un basileu homèric.

Deixeu que, amb la Maça d'Oros als peus,
sota Paní, amb un hàlit de victòria,
em marfongui en la grandesa i-il·lusòria
dels núvols de Cap de Creus.

I quan els bruixots de Palau
es posen al queixal la desfila,
assenyala pluja l'anguila
i a bots i barrals l'aigua cau.

Potser els núvols parles esperanto
reminiscent del sobresalt
del simulacre naval
de la batalla de Lepanto.

Un núvol empaita, sodomita
ganàpia, amb delit ambigu
el tors de banús exigu
d'un efebus que periclita.

Semblen l'ampul·lós barret
d'una actriu extemporània
i és formen com el bolet
quasi per generació espontània.

I la tarda és torna matí
quan de Montgó a Cap N'Orfeu
corona la badia el trofeu
de l'arc sèptuple de Sant Martí.

I quan esclata el tro pregon
i Zeus esquinça la vesta,
no hi ha espectacle més excels al món
que el Cap de Creus en tarda de tempesta.

Glòbuls de l'etèria ruta,
àgils, que es defugen o es troben,
folls, sota la sàvia batuta
d'una simfonia de Beethoven.

Decoren la lluna plena
-iris de reflex metàl·lic-
o van, amb exhibicionisme fàl·lic,
a l'encalç de Roca Sirena.
I en l'orbita del firmament
es congria l'eterna disputa
entre els núvols que frisen al vent
i els estels de llum impol·luta.

I una mena d'accent circumflex
cobricela amb metàl·lic reflex
els núvols de Pot lligat,
on reviuen el mite de l'ex
demiürg encadenat.
Lo gaiter de la Muga - Portada
  • CançóEls núvols
  • LletraCarles Fages de Climent
  • MúsicaAmadeu Casas
  • AltresLletra d'un poema de Carles Fages de Climent
  • Durada 05:53
  • ÀlbumLo gaiter de la Muga
  • Any2013
  • DiscogràficaTemps Record

Compra aquest àlbum

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.