Viasona té indexats 4.115 grups, 10.117 àlbums i 77.342 cançons

Cant V-Diàleg d'Afrodita, Pan i les Hores

Amadeu Casas

Lletra

Després l'Olimp superb esquinçà amb l'ungla
les aigües fràgils, separant l'abim.
Zeus, per mi sola, va ofrenar-me un cim.
No el vaig voler massa alt, gaire sublim.
Se'n diu la Selva, espessa com la jungla.

I del no-res van néixer el poc i el gaire,
fills i nebots de la matèria humil.
Un promontori va tallar el perfil;
esquinça l'aigua l'horitzó a dret fil
i el buf de Zeus enceta el bleix de l'aire.

L'espai compacte engruna l'ampla nosa
del camp diví sembrat arreu d'estels.
Través d'un tul blavís de gasa i vels
sorgeix el mon embolcallat de tels,
i sol i lluna aclaren vers i prosa.

Nosaltres som la veu que digué: "Atura"
a cap moment, i esquinça l'ull de cer
de l'agulla del nord, que amb ritme enter
va senyalant l'estel, i llima el quer
i ombreja el poc i el massa que no dura.

La forma creix sota la mà divina
del Creador, que ja ha escampat la llum
que arrodoneix les ombres i el volum
i fa visible l'espiral de fum,
present del llamp que abranda al bosc l'alzina.

De tantes hores com amb brins de cànem
i satalia trenen l'ample jorn,
la més amable es l'hora del retorn
del juny granat. Quan Ceres vessa el corn,
ofrena'm roses i el meus dons demana'm.

L'arbre amb mil fulles s'ha creat la pròpia
imatge d'ombra on vessa un somni bla.
L'un arbre amb l'altre es va nuant la mà.
L'alzina té una capsa d'or, l'aglà.
I la llavor, creixent, dreça la còpia.

I d'un aglà i d'un pensament d'estrella
i d'un neguit del vent que tot ho mou,
en ve l'ocell nat del rovell de l'ou
saltironant al pi perlat de rou,
i es va estenent la rara meravella.

Els llims del món, reialmes de paüra,
devien ser l'assaig d'aquest delit
floral que empeny els astres en la nit
i ens ofereix el sideral convit
contemplatiu on dansa la natura.

Tot, en efecte, té un compàs de dansa:
la branca espessa que es gronxola al vent,
la fulla seca, llàgrima silent,
i el lluminós molí que contrafent
el paó, gira i fa la roda a ultrança.

Espai i temps, espectres d'una triple
memòria. I una quàdruple raó.
L'home imagina la dimensió
i a la fi sap que no sap res, sinó
que ha entrellucat els brins de l'impossible.

El bé i el mal són com els hemisferis
d'un món que gira entorn de si mateix
neguitejant-se per fugir de l'eix
d'aquest etern delit que és com un bleix.
Coma i solei d'esgarrifats misteris.

L'ombra nocturna ha recreat els dies
com la marea en l'incessant reflux
als cavallets marins, peixos porucs,
i al bordell blau on frisen els eunucs
encén la carn, escarni d'agonies.
Lo gaiter de la Muga - Portada
  • CançóCant V-Diàleg d'Afrodita, Pan i les Hores
  • LletraCarles Fages de Climent
  • MúsicaAmadeu Casas
  • AltresLletra d'un poema de Carles Fages de Climent
  • Durada 03:55
  • ÀlbumLo gaiter de la Muga
  • Any2013
  • DiscogràficaTemps Record

Compra aquest àlbum

Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.