Poc més de dos anys després de la posada en marxa de Viasona, la intenció de consolidar una Viquipèdia de la música en català ja és una realitat. El mes de gener l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) va certificar que Viasona va sobrepassar els 83.000 usuaris únics mensuals, fet que el posiciona com el referent web sobre música en la llengua pròpia de Catalunya més visitat. De la mateixa manera, aquest mes de febrer, Viasona ha sobrepassat les 40.000 cançons indexades, quasi el doble de les 23.000 cançons inicials -setembre de 2010. Així mateix, en aquest temps s'ha passat de 3.000 a 5.300 àlbums, dels quals, més de la meitat ja disposen de portada en format imatge. Llegir-ne més

Dos mesos abans de complir-se el segon aniversari de la posada en marxa de Viasona.cat, la intenció de consolidar una viquipèdia de la música en català ja és una realitat. El mes de maig l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) va certificar que Viasona.cat frega els 50.000 usuaris únics mensuals, fet que la posicionen com el referent web sobre música en la llengua pròpia de Catalunya més visitat. De la mateixa manera, aquest mes de juny, Viasona ha sobrepassat els 2.500 grups indexats (1.500 inicials) i s'acosta a les 38.000 lletres de cançons de les 23.000 inicials del setembre de 2010. Així mateix, en aquest temps s'ha passat de 3.000 a 5.000 àlbums.

Llegir-ne més

Un any després de la seva posada en marxa, el Grup Catmèdia estrena una nova versió de Viasona, la base de dades més gran de la música en català a Internet. A partir d'ara, els internautes no només podran consultar la discogràfica i lletres de cantants i grups en català, sinó que Viasona es converteix en una plataforma 2.0 que integra elements multimèdia  dels principals estàndards internacionals en música (GrooveShark, YouTube, iTunes, Spotify, Google Maps, Twitter, etc.). D'aquesta manera, a través d'aquestes plataformes es vinculen al web els continguts d'àudio o video que estiguin disponibles en aquestes centrals de música, s'ofereix la possibilitat de comprar discos i cançons, i en el cas de Google Maps, Viasona ha aconseguit dibuixar un gran mapa musical dels Països Catalans, on es poden saber quines formacions són originàries d'una població o comarca concreta. El web també ha començat a entrar les portades de treballs discogràfics. Llegir-ne més

Del 6 al 8 de maig arriba la 12a Fira de Música al Carrer de Vila-Seca, una de les cites clàssiques i imprescindibles de l'agenda musical dels Països Catalans. Cada temporada aquesta població costanera del Tarragonès aconsegueix atraure més de 30.000 visitants amb una programació gratuïta i de qualitat, on es combinen amb sapiència grups emergents amb un futur immillorable amb les últimes produccions d'artistes consolidats, posant especial atenció a la música que es fa a nivell nacional. Llegir-ne més

La història de la música en valencià és un relat de resistència contra l'adversitat i de superació per vèncer la insídia. Una història de passat; d'amor a les arrels i de lluita aferrissada per a preservar la tradició, constructora d'identitat i cohesió. Una mirada de futur; innovadora i desinhibida que incorpora nous estils que contribueixin a enriquir encara més el llegat musical comú i demostrar que no són menys que ningú. Un intent reeixit de connectar amb l'ànima i l'essència del País Valencià. De dirigir-se als valencians amb la llengua pròpia, d'una manera viva i directa. Llegir-ne més

Ja ho sabem. Les comparacions són gratuïtes, simplistes i odioses, però també, i per sobre de tot, inevitables. I no ens podem estar de caure en la gratuïtat de dedicar aquest article a dos títols llargament esperats, que han sortit a la venda el mateix dia, el 12 d'abril, signats ambdós per grups importants que no havien ofert cap novetat discogràfica des de feia anys: Lamparetes (Robot Innocent Companyia Discogràfica), d'Antònia Font, inèdits des de Coser i Cantar (DiscMedi, 2007),  i Oferta de Diàleg (Música Global), de Brams, inactius després de Sempremés (DiscMedi, 2005). Llegir-ne més

La música és un dels terrenys on es fa més patent la unitat de la llengua catalana. No deixa marge ni espai per als discursos poc il·lustrats de blavers o gonellistes, i reforça entre els habitants dels Països Catalans la certesa de formar part d'un espai cultural i comunicatiu comú. No hi ha cap artista en català de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que renunciï a aquest mercat compartit per 13,5 milions de persones. Així, la circulació de propostes musicals en llengua catalana entre els diferents territoris dels Països Catalans flueix amb naturalitat malgrat situacions d'insularitat, oblits mediàtics i traves polítiques. Només en el cas de la Catalunya del Nord, la frontera administrativa que la separa de la resta del país s'ha demostrat com un gran escull per a la difusió dels seus artistes. Llegir-ne més

Manel és una banda que ha demostrat un domini absolut dels temps i del màrqueting discogràfic. Van saber desaparèixer en el moment precís dels escenaris per posar-se a treballar en el seu segon disc. El públic, que s'havia quedat amb ganes de més concerts, va aguantar com va poder l'espera. Entretenint-se amb grups de facebook que especulaven sobre el nou treball o enganxant-se a un nou fenomen com Els Amics de les Arts, mentre periodistes i mitjans de comunicació miraven de seguir els moviments d'uns Manel que anaven oferint informació amb comptagotes, i que d'aquesta manera, van aconseguir que el seu hagi estat un dels discos en català dels que més es deu haver parlat abans de la seva publicació. Van acabar de preparar el terreny avançant dos temes a Youtube que van servir per situar-los al número 1 d'iTunes en comandes. Amb 10.000 còpies, 10 milles per veure una bona armadura (Warner Music / DiscMedi) ha entrat directament a dalt de tot de la llistat de discos més venuts de tot l'Estat espanyol, gràcies a les compres realitzades pels fans catalans. Viasona conversa amb el baixista i clarinet, Martí Maymó, que exhibeix aquest saber fer del grup i entoma amb estoïcisme totes i cadascuna de les preguntes. Llegir-ne més

El 2009 va ser l'any de l'oficialitat. Es va commemorar amb tots els honors el 50è aniversari del manifest fundacional d'Els Setze Jutges i de l'aparició d'”Al vent” de Raimon” amb concerts de tribut, reedicions discogràfiques i una magna exposició sobre la Nova Cançó. Un merescut reconeixement al compromís nacional i a la qualitat artística dels intèrprets d'un moviment modern, inspirat amb la chanson, que va traspassar les nostres fronteres per a projectar la cultura catalana arreu del món. Llegir-ne més

Porca misèria és considerada per molts la millor sèrie dramàtica de Televisió de Catalunya, un estatus avalat per un palmarès de premis i mencions notable. Va néixer el 2004 com un producte televisiu arriscat i innovador. Un dels aspectes més radicals i que va cridar més l'atenció a l'audiència va ser la seva aposta des del primer capítol per la música en català actual com acompanyament de l'acció, en un moment on la projecció mediàtica i el reconeixement de la crítica encara no estava a l'alçada de l'excel·lència creativa dels grups nacionals. Aquest 2011 una nova producció, Polseres vermelles, agafa el relleu de sèrie de ficció de qualitat, i de promoció de la música nacional a la graella de TV3. Llegir-ne més

L'interrogant del títol que encapçala l'article d'aquesta setmana és una pura formalitat a l'espera que es faci oficial el retorn de Sopa de Cabra. Un anunci que té moltíssima gent pendent, a jutjar per l'activitat que està aixecant aquesta possibilitat a les xarxes socials. Tothom ho dóna per fet. Els membres d'un grup inactiu no es retroben enmig d'una roda de premsa per anunciar que no es presenten. Un breu comunicat enviat per correu electrònic als mitjans de comunicació o publicat a la pàgina web d'algun dels implicats negant qualsevol possibilitat de reconciliació hagués estat més que suficient per tallar de soca-rel qualsevol especulació. I per si encara algú vol més seguretat, als periodistes els ha arribat la convocatòria mitjançant una de les promotores de concerts més fortes de tot l'Estat, The Project. Llegir-ne més

Viasona, la gran enciclopèdia de la música en català, ha assolit els 2.000 grups, els 4.000 àlbums i les 30.000 cançons indexades, quan encara no ha superat el seu primer semestre d'entrada en funcionament. Les aportacions de particulars, artistes, grups i discogràfiques, així com una feina constant de recerca i documentació, expliquen que s'hagi arribat a aquestes xifres. Com a complement informatiu, la wikipèdia de la música en català incorpora la Sonosfera, una anella de més de 350 blogs referits a la temàtica. Llegir-ne més

Les majories absolutes no són democràticament saludables. Per a ningú. Ni pel poble que les dóna, ni per l'oposició que les pateix, ni tampoc pel propi governant que les rep com a patent de cors. Fan aflorar els pitjors trets de personalitat de qui les ostenta. Egolatria, sensació d'omnipotència i d'estar per sobre del bé i del mal, unit a una insana necessitat que res ni ningú s'escapi del seu control. Un còctel tèrbol que deriva en un maniqueisme que converteix qualsevol crítica en atac directe al país, i  qui està fora del seu marcatge en l'enemic. Aquest ús abusiu de les majories legítimes per sotmetre i imposar és aplaudit com a demostració de poder pels partidaris i beneficiaris de qui governa, quan hauria de ser vist com una exposició pública de les misèries i vergonyes de qui no sap convèncer ni tolera la diferència. Llegir-ne més

Glosa i hip-hop, en la seva vessant improvitzada de micro obert, es veuran les cares de nou aquest dissabte 19 a la Farinera del Clot (Barcelona) a partir de les 18 de la tarda. L'associació de foment del glosat, Cor de Carxofa, ha organitzat una nova edició de Transglosadors, un espai de trobada i intercanvi entre aquests dos estils que primen agilitat i contundència en la rima. La cita arriba en un moment on un gènere tradicional català com el garrotín està arrasant al twitter. Llegir-ne més

Cinc anys després de prendre el Liceu amb la pel·lícula documental Rock&Cat, el moviment del rock català dels noranta prepara el seu assalt a la cartellera teatral. Dagoll Dagom ha vist en les cançons que constitueixen la banda sonora col·lectiva de tota una generació el material idoni per a confeccionar el seu proper muntatge. Llegir-ne més