La companyia teatral té clar que un musical sobre el rock català el 2011 presenta tots els al·licients per a convertir-se en un producte d'èxit. La matèria prima és excel·lent. Amb el pas del temps, les grans cançons del rock català han completat la transició d'èxits del moment a himnes intemporals. Són temes populars, estimats i cantussejats per molts catalans. Sonen encara amb profusió a les radiofòrmules, i han estat adoptades com a part essencial del seu repertori per orquestres i grups de versions que animen les festes arreu dels Països Catalans. Molts dels seus principals protagonistes musicals continuen en actiu i composant noves cançons pel gust del públic; Els Pets, Lax'n'Busto -amb nou cantant-, Gerard Quintana, Josep Thió, Pep Sala, Cris Juanico i Adrià/ Josep Puntí en solitari, i el recordat Carles Sabater que ha esdevingut un mite.


Els musicals que sumen més públic, taquillatge i temps en cartellera es construeixen a partir de referents que formen part de la història particular dels majors de trenta anys. Grease, Mamma Mia o els succedanis hispàniques Hoy no me puedo levantar i 40 El Musical apel·len a la memòria dels anys d'infantesa i adolescència de milers de persones. El rock català també té aquest poder evocador. Els seus temes toquen la fibra sensible i disparen els records de milers de persones, i formen part important de la memòria col·lectiva dels catalans.Un fet que ha quedat ben constatat al programa de TV3 No me la puc treure del cap, juntament amb temes d'altres èpoques, estils i moviments.


Aquest 2011 és a més un any important en la història de la música catalana. El 14 de juny se celebren els 20 anys del mític concert del Palau Sant Jordi, un fenomen que va agafar amb la guàrdia baixada a molts mitjans de la capital, que van sorprendre's al comprovar com quatre grups de 'comarques' tenien el poder de convocatòria suficient per a reunir 22.104 persones al recinte olímpic.