Montserrat, Montserrat, enfilem-nos al teulat
i provem si el vi de l'any ha sortit bo.
Anem a l'envelat i ballem el fanalet,
demanem als músics la nostra cançó.
A parir panteres les lliçons.
Les ruïnes de Grècia i en Plató,
i tots els filòsofs i els prohoms.
A parir panteres el Nadal,
els bèsties resultats del futbol
i la rabiosa actualitat.
Tristes nits
d'un país trist
on ningú riu i mai no hi plou.
T'enyoro tant
que si pogués
m'enviara per correu.
Montserrat, Montserrat, enfilem-nos al teulat
i provem si el vi de l'any ha sortit bo.
Anem a l'envelat i ballem el fanalet,
demanem als músics la nostra cançó.
Passen els dies i les setmanes,
passen els mesos i passen els anys.
Tot el que passa s'acaba un dia,
i el que s'acaba torna a passar.
Professor, professor, torni a explicar tot això
que la Montserrat i jo no l'hem sentit.
És el meu ratolí, la bóta on guardo el vi,
l'airet que ve del mar a l'estiu.
Montserrat, Montserrat, saps que sempre t'he estimat,
jo he estat sempre l'avió i tu pilot.
Montserrat, Montserrat, saps que mai no t'he traït,
ni a les religions que tu has seguit.
I la nit de Sant Joan ens banyarem en xampany,
com fan els artistes que admirem.
196 visites
Carregant
Enviar
Notícies