Et vaig veure en un restaurant macrobiòtic
davant un plat de "taim" estrambòtic.
Una ampolleta d'aigua mineral
i unes llesques de pa integral.
Jo que estava al restaurant del davant
endrapant'ma un bon conill espaterrant
amb un vi, seleccionat, del Penedés
i per sucar, pa de pagès.
-Nena, unes costelles?
-Nen, menjo uns cereals!
-Nena, que és lo que manduques?
-Nen, algues de mar.
Sortim tots dos al carrer filustrant-se
ningú donava cap pas per no cremar-se
però el foc ja estava encès feia estoneta
en aquells dos restaurants de la Barceloneta.
Ens prenguerem de les mans, sens paraula,
vàrem canviar eixugamans de cada taula,
un petó amb gust d'infusió vegetariana
un petó, mel i mató, cuina catalana.
-Nena, jo sóc de vida!
-Nen, som compatibles.
-Nena, la carn em crida.
-Nen, sóc naturista!
Era de nit al port i ens ve la gana
però tot està tancat, la llei ho mana
un xiringuito obert, furtivament
demanem al cambrer, -un plat calent!-
Ens diu que ho mirarà perquè ja tanca
-el que sigui- li diem-posins, pitança
i entre petó i petó, damunt la taula,
ens cruspim uns boquerons amb cervesa de llauna.
-Nena, vés qui ho diria,
jo, golafre tradicional
ara amb quatre llaunes
em sento tip i enamorat.
-Nen, una servidora?
Sempre fent vida natural
ara amb quatre llaunes,
sento l'amor integral.
183 visites
Carregant
Enviar
Lletra anterior
Notícies