Un arbre amb plomes
El niu d'un gran pi
Ocells que tremolen
Que no tenen abric, que no saben volar
Ni viatjar per l'univers de més enllà
Sandàlies de poma
Per poder passejar
Per sobre del claustre
De la catedral, del cor del Raval
Per poder trepitjar el fetge de la ciutat.
Pel forat del pany veig llum
Encara que sigui molt tèbia
Som uns quants els que hem perdut
La llavor de la tristesa
Un arbre amb plomes
Cremant de costat
Un ocell de foc
que vola sense adonar-se del què fa
Ni saber molt bé on és i cap on va
Nimfes tocant la sirena
No trobo el dial al ràdiodespertador
Les tropes canten i saquegen
Em sacsegen els llençols
28 visites
Carregant
Enviar
Lletra anterior
Notícies