A dins meu hi ha un presoner,
tancat amb pany i clau.
Fèrries cadenes, les raons que el tenen pres,
esgarrapen el seu cos, nodrits amb aigua i pa.
Ja ningú no pensa en ell
de tant temps que fa que hi és.
Atrapat dins un rectangle,
de murs quasi transparents.
Condemnat a ser immutable,
mentre tot al seu voltant va canviant.
Tan sols diu:
"Queda't amb mi, queda't amb mi,
queda't amb mi fins demà.
Queda't amb mi, queda't amb mi",
però ningú no el sent parlar. Tan sols diu:
"Queda't amb mi, queda't amb mi,
queda't amb mi fins demà"
i estavella els seus mots fent una estrella al teu davant.
S'il·lumina el presoner
a dins del seu forat
cada vegada que a prop seu et veu passar.
Posa els dits allà on ets tu,
somia en un demà
sense cadenes ni grillons que apretin tant.
Però és la pell d'aquell qui us parla
mur de singular presó,
que assassina a cop d'espasa
la remor que va sonant com un plany.
Que sols diu:
"Queda't amb mi..."
Éssers amb dues cares, poblen el seu pensament.
Parts d'un text indesxifrable, però que és meu, és meu.
Tan sols diu: "queda't amb mi..."
675 visites
Carregant
Enviar
Lletra anterior
Notícies