He pintat de vermell el teu oblit
i he guardat el meu goig dins d'una capsa
i al calendari he afegit la data
del dia que he de tornar-me boig.
M'ha semblat sentir veus dins del meu cap
dient que ja fa temps vas enganyar-me.
No sé si mai t'ho podré perdonar,
per bé que tu no en perdis l'esperança.
Cada instant podria semblar un any
i el més difícil esdevenir ara.
¿Qui et pot negar que dins la seva cara
no amaga en realitat la d'un estrany?
Sovint no hi ha perquès, no hi ha favors,
només uns quants porucs batecs del cor
recordant-nos feixucs a cada toc
que som només fets de pols animada.
Quantes indignitats fan necessari un crim?
Quanta misèria forma una desgràcia?
Quantes desil·lusions abans del cop de gràcia?
Què hi ha que sigui més amarg que el dol?
39 visites
Carregant
Enviar
Lletra anterior
Notícies