Ningú sap com agafar-ho, perquè rés es sap del cert,
Cadascú amb el seu conflicte, intentant anar despert.
Ignorant del que vols viure, amb els ulls mig oberts,
I amb marcades influencies, com si fossin un gran pes.
Mentre l'entorn doni voltes, no et sabràs aguantar dret.
Aniràs d'un cantó a un altre, bategant dret i revés.
Com un ninot de palla, quan bufa fort el vent,
De Ponent!
Banderes trepitjades, per els que van desertant.
Esglésies oblidades, ja no cal mes predicar!
El desert pot ser la vida, perquè ni ha la quietud.
La platja està farcida, d'esperits d'orfes perduts.
No cal rebre mes odi, ni posar mes llenya al foc.
No cal tampoc que moris, per trobar cap Mon millor.
Ni ser un heroi de bronze, venerat per tothom,
I sense cor!
a ni ha prou de fer homenatges, i de resar per els caiguts.
Les lleis van ser escrites amb la sang dels moribunds.
Mentre recordem la guerra, no ni hauran mai temps de Pau.
Sempre i ha qui encén la flama, qual la llenya es al resguard.
El present ens marca l'hora, de mirar al horitzó.
No es qüestió de, qui era? O qui ha tingut raó!
Ni de fer apologies d'alfabetització!
Amb soroll!
La gran pluja que ha de caure, ens deixarà a tots ben molls.
De res valdran les queixes, ni les lamentacions.
Els pòtols fan de Jutges, els llops fan de banquers.
Tothom cerca un guia, que ningú sap be qui es!
Si dansem amb la lluna, per la nit de Sant Joan.
Serà un nou principi, del que ara es ancestral.
Buscant un nou llenguatge, per entendre'ns tal com cal.
De bon Grau!
54 visites
Carregant
Enviar
Lletra anterior
Notícies