Ai! Mira, poncella florida,
que tu m'has llançat un embruix.
Mon cor m'has robat i ma vida,
al meu pit la ferida em sagna i em cruix.
Tu m'has llançat un embruix.
Eh! Al teu costat les vetllades,
passaven, ai!, com qui està al cel.
Tendres mirades amagades, besades robades,
amb gustet de mel.
Vetllades com qui està al cel.
Ah! L'embruix que em té malferit.
creis-me que n'és cosa de fada,
destí que jo no he decidit i que aquí a dins el pit
ma ànima ha encisada.
Embruix que és cosa de fada.
Ai! Aquest fandango s'acaba.
I jo no vull mai oblidar
els teus ulls color mar blava i rialla encantada
que m'han fet plorar.
Jo no et vull mai oblidar.
84 visites
Carregant
Enviar
Lletra anterior
Notícies