Dins d´un raig de sol cent vuitanta-tres
partícules de pols fan l´amor
al mateix compàs dels sorolls que des del llit
mig rebregat fa el teu nas.
Sota el cobrellit s´endevina un dels teus pits
mentre l´altre apunta ferm cap el nord;
just on hi ha la porta on aquest babau
t´escolta i somia de dia
tornar-se en un instant en
aire, juganer com l´aire,
fent petons.
Aire, dòcil, però no gaire, ressegint-te el cos.
Des de l´aspersor dues-centes quinze gotes
ballen els acords d´aquell so
que desafinat va lliscant des dels teus llavis barrejat
amb sabó.
Damunt el bidet
unes calces d´aneguets
jeuen xopes apuntant cap el sud.
Just a la finestra
on aquest babau s´entesta
en ser espia de dia
i tornar-se en un instant en
aigua,
transpiren com
l´aigua,
fent petons.
Aigua,
tèbia, però no gaire,
resseguint-te el cos.
592 visites
Carregant
Enviar
Lletra anterior
Notícies