Quan jo m'embranco en una causa justa,
com mon Tell soc adusta i arrogant.
Prou! S'ha acabat, aneu al botavant,
vos i galleda i tamboret de fusta.
La meva carn no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vos no sou qui per grapejar una vaca.
Ni un àngel que baixes expressament.
Encara us resta la indefensa cabra
que ha tingut sempre l'anima d'esclau.
-A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu, he pres el determini
de bramular per comes i fondals
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega
amb lletra clara us contaria el fet-.
Temps era temps hi hagué una vaca cega....
Jo sóc la vaca de la mala llet!
296 visites
Carregant
Enviar
Notícies